El molí d’en Piganya es trobava a l’esquerra del camí ral, entre la Riera d’Escuder i la Riera Blanca i es deia així perquè pertanyia al vell Piganya. Un dia, ja vell, en Piganya morí, i deixà el molí per al seu fill, que es va haver de fer càrrec de l’empresa familiar. Al cap de pocs dies de mort el moliner, el fill sentí mentre dormia uns greus sorolls. Baixà al molí i espantat comprovà que la roda girava sola. Al cap d’uns dies, sentí com algú obria la porta, pujava les escales i un cop dins, el descotxava del llit. Quan obria la candela, els sorolls desapareixien, i quan la tornava a encendre, tot era un terrabastall. El pobre moliner, tot sol envoltat de fantasmes, era més blanc que la llet de la por que passava. Per això es decidí a fer cap a l’església on el rector li avisà que el fantasma era l’esperit de son pare que segur que encara tenia quelcom a dir-li. I així ho va fer.
Aquella nit li preguntà què volia, l’esperit li demanà que li fes resar unes quantes misses i que pagués uns sacs que havia estafat i que així obtindria la pau eterna. Un cop el fill ho hagué fet, el fantasma del vell Piganya desaparegué per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada