El rat-penat de l'Alcaldia

Un dels edificis més emblemàtics d’aquests barris és la Seu del Districte de Sants-Montjuïc, o Alcaldia d’Hostafrancs, al carrer Creu Coberta 104. L’edifici, obra d’en Jaume Gustà i de n’Ubald Iranzo, s’acabà de construir a les primeries del segle XX en un estil propi del modernisme, i amb clares influències del noucentisme.
Entre els seus elements destacables, hi trobem els vitralls de
Francesc Labarta en estil noucentista, del 1914, que lloen
l’Agricultura, la Indústria i el Comerç, representats amb tres
figures característiques: Ceres, Atena i Mercuri. En canvi, la
música i les altres arts han quedat lleugerament relegades a la
part superior dels vitralls. Sens dubte, trobem algunes referències
a la maçoneria en el conjunt de decoracions que ens envolten en
aquest espai arquitectònic singular..
Decoració floral i animal, la rosa com a flor mística arreu, lliris,
carxofes, clavells, aglans i fulles de roure i una especial
predilecció pel nombre tres: tres grans espais a la façana, amb
tres pisos, i amb tres vitralls d’indubtable bellesa. Arreu, esvelts
caps de dones fets en pedra i treball de ferro forjat dignifiquen un
espai dedicat al poble i a les seves autoritats.
Entre els animals que hi trobem hi ha guineus, l’àliga i altres
ocells. Tanmateix, un dels animals més representats en aquest
espai no és cap altre que el ratpenat. No ens indica cap afició
vampírica dels habitants d’Hostafrancs, ben al contrari.
El ratpenat el trobem just sobre la corona de Barcelona a la
façana principal fet en pedra, als escuts de la Sala de Plens i a
altres llocs dispersos arreu de l’Alcaldia. I això és perquè el
ratpenat forma part de l’escut de la ciutat de Barcelona des de fa
molts anys.
La llegenda diu que va ser el rei Jaume I que va incorporar
aquest curiós animal nocturn al seu escut, i així el trobem encara
en dibuixos i pintures i el coneixem a través d’històries i
llegendes.
Eren els dies en que Jaume dubtava com havia d’entrar a
València per conquerir la capital del Túria. La nit abans d’entrar
a la ciutat, el campament era tranquil i tothom hi dormia. També
lo rei en Jaume. De sobte, però, els soldats es van despertar
esparverats sentint uns sorolls que provenien de no se sap on, i
que havien desvetllat a tot el campament.
En uns minuts van veure que no gaire lluny i sense fer gens de
soroll s’apropava una gran ràtzia dels àrabs que, sens dubte, els
volia atacat aprofitant la nit. Els soldats, armats fins a les dents,
van poder acabar amb la ràtzia i desfer els plans dels àrabs.
Un cop tranquils de nou, es va anar a buscar el culpable d’aquell
guirigall que els havia despertats a tots. Un pobre ratpenat
despistat s’havia entortolligat amb unes cordes i un tambor, i a
més havia tirat per terra armes i escuts que havien provocat
aquell petit terrabastall, salvant el rei i les seves tropes d’una
mort segura.
Un cop València va estar en mans de Jaume va decidir incorporar
el ratpenat al seu escut. D’aquí, el Consell de Cent va adoptar-lo
per al seu escut, i finalment es va incorporar a la iconografia de
la ciutat de Barcelona i d’altres, com la de València.