dijous, 5 de novembre de 2009

La Capella del Sant Crist


Baixant el carrer de Sant Crist, a l’alçada del número 40, un singular edifici d’una sola planta passa desapercebut entre el tràfec. No se’l veu especialment antic, tot i que la pàtina de la vellesa l’ha cobert d’estucs barroers.
L’antiga capella del Sant Crist va ser aixecada el 1763, amb el
què és l’espai de culte religiós més antic que conservem als
nostres barris, ja que l’església vella de Santa Maria,
documentada al segle X només en queda un dibuix imaginari
d’en Jaume Pahissa.
Fa moltíssims anys, tants com tres-cents cinquanta, un veí
anomenat Jacint Badia va donar una peça de terra, ben escassa, a
favor de l’Administració de Sant Crist, de la Parròquia. Hi ha un
vell document, que Mossèn Joan Miralles tragué d’algun racó
ignot del nostre barri. Allí hi llegim: “perquè fassa y establesca
allí la capella del St. Cristo que antes estava a la vora del camí
real”.
Probablement succeí en aquest espai, o a l’ermita de Sant
Bartomeu la famosa llegenda que donà nom a la dita “A Sants,
pobres i esgarrapacristos”.
Sembla que, un d’aquells anys d’època immemorial, es va voler
estrenar una nova figura del Sant Crist, pels vols de Sant
Bartomeu, a fi que el poble sencer la valorés el dia del Patró. La
seva elaboració va trigar bastant, i finalment es va lliurar el
treball el dia abans de la festa, quan encara era recent
envernissada. Per por a que el poble en besar-la quedés tot tacat,
el rector va decidir eixugar-la, amb tan mala fortuna que van
escollir una manta de llana. En treure-la van comprovar que el
Crist era ple de cap a peus del borrissol de la manta. El dia
següent, el pregoner va anunciar a tots els veïns que anessin a
missa a celebrar el Patró i, a més, a esgarrapar el Crist, per
arrencar-li tots els borrissols que li penjaven.
El que sabem és que fa molts més anys que hi havia a les rodalies
de Sants una petita capelleta vella que va sucumbir amb el pas
dels anys, dedicada a Nostre Senyor i que va precedir a la nostra
petita ruïna actual. Aquí, al carrer Sant Crist 40, en conservem
avui les restes de la que la va substituir i que va estar operativa
fins l’any 1936.
En aquells anys d’abans de la guerra, els dijous Sants els veïns
guardaven un simulacre de Monument, amb una imatge de Jesús
clavat en Creu, tot voltat de flors i ciris. Imagineu-vos la imatge
que feia, passejar aquells anys pel carrer Sant Crist, quan les
ànimes surten de tan fosc que és, passar per aquí davant i trobarse
la porta oberta de la capella, i al fons, el Crist crucificat
tenebrosament il•luminat per les candeles.
Què hi ha en el seu interior després de setanta anys d’ésser
tancada? Qui ho sap!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada