L'Àngel de la guarda

L’àngel de la Guarda del portal de l’Àngel fou considerat com el protector de la ciutat de Barcelona, que en temps immemorial s’estenia enllà de les muralles. Tots els que sortien pel portal, en devoció li resaven un parenostre perquè els guardés dels lladres, dels gossos folls i per a les dones, sobretot perquè els preservés d’homes dolents que tractessin de fer-los cap mal.
Quan després de tirades a terra les muralles, començaren a
poblar-se els afores de la ciutat de Barcelona, van produir-se dos
o tres robatoris molt importants per partides de lladres, que van
assaltar cases i torretes del pla de Barcelona. En canvi més avall
del Portal de l’Àngel, cap casa va ser assaltada, tot i que ja no hi
havien ni muralles ni portes.
La gent atribuí a la protecció de l’Àngel que encara hi havia en
aquella vella porta el fet que més avall de la Ronda els lladres no
haguessin atacat ni entrat a robar a cap finca, i des de llavors van
invocar la seva memòria i van nomenar-lo protector de la ciutat
de Barcelona, talment com si fos un patró. Llavors és quan ja
obtingué el qualificatiu de “Custodi”, puix custodiava la ciutat
dels malfactors.
Velles llegendes conten que una vegada van sortir quatre
lladregots a un pagès que anava al tros, i que, en invocar l’Àngel
de la Guarda els lladres van tornar-se com de pedra, immòbils, i
l’home pogué continuar la seva via tranquil•lament.
Entre les llegendes que ens expliquen els miracles de l’àgel
també hi ha la història de la captaire. Fa molts anys, una pobra
captaire, que vagarejava per les rodalies de Barcelona amb els
seus quatre fills, trobà tancat el portal en fer-se fosc, i s’arrecerà
per dormir al peu d’una de les creus de la part de fora esperant el
nou dia. Negra nit, se li presentà un llop que se li anava a menjar
els fillets, però la desventurada reclamà l’Àngel. Al moment,
l’Àngel Custodi sortí de la seva capella i amb l’espasa empaità la
bèstia, que va fugir a tot córrer.
El 1838 els límits de Barcelona s’ampliaren fins a punt
d’incorporar Hostafrancs. La fi del municipi era al Pont d’en
Rabassa, sobre la Riera de Magòria, on Hostafrancs, una de les
barriades de Barcelona extramurs feia frontera amb la vila de
Sants, que encara seria independent fins al 1897.
Va ser cap a l’any 1857 quan els veïns d’Hostafrancs van
reclamar la imatge d’aquest àngel, que es guardava a la Parròquia
de Santa Anna. I pocs mesos després, enmig d’una processó
d’aquelles que fan història, l’àngel arribà a la seva nova ubicació,
que llavors eren els límits de la ciutat, per guardar-la i protegirla.
La vella imatge de l’àngel va ser cremada el 1939 quan les ordes
de desbocats van assaltar l’església. Diuen que, per molt que se’n
posés al cap de poc temps una de nova, l’Àngel Custodi va
ressentir-se d’aquest atac i que, tot i permetre d’esser venerat de
nou, ja mai sempre serà el mateix.