dijous, 5 de novembre de 2009

Curanderos i sanadors


Si tombem pel carrer Cros i arribem a Sants, veurem la cantonada del carrer Alcolea. Aquest és el nostre proper destí, ja que aquí és on atenia el conegut curandero Nicasi. El senyor Nicasi va ser, diguin el que diguin, una personalitat de l’època. Era mestre particular a canalla del barri, i a més, tenia mà per sanar. Era l’any 1870.

L’escola del senyor Nicasi era just on som ara, a la cruïlla entre la carretera de Sants i l’antic pont que creuava els trens. A l’entrada de la casa, és on el senyor Nicasi atenia la clientela. A vegades, nens i nenes a qui explicava contes, història o els feia cantar allò del dos per dos, quatre, dos per tres, sis. I allà també rebia tots els veïns i veïnes que hi anaven prest a buscar aigües miracleres.

Molts baixaven des de Les Corts creuant camps i masies caminols avall. Altres, venien de tot Sants, sobretot mutilats i malalts. D’aquí prové la vella dita d’Esguerrats cap a Sants.

El senyor Nicasi pujava dalt d’una taula que col•locava a la porta de casa seva i començava ampul•losos discursos als malalts, que l’escoltaven bocabadats, confiant en la ràpida cura. Un dia d’aquell hivern de 1870, el senyor Nicasi, de qui ningú coneixia d’on treia els poders, va reunir els malalts a Can Mus i després d’haver-los donat una aigua per beure els hi engegà una arenga i els digué que els coixos s’aixequessin i que els sords hi sentissin. Els coixos van caure a terra i els sords seguien sense sentir-hi res, així que la confusió general per poc acaba en una desgràcia.

Tot i això el senyor Nicasi va seguir oferint les aigües meravelloses als veïns de la zona, que hi acudien en comitiva. Uns anys després l’autor Jaume Piquet va estrenar l’obra El curandero de Sans al teatre Odeón. El personatge recreava el que haurien estat les famoses arengues del senyor Nicasi:

Germans, aquí he vingut jo
Perquè tots sentiu ma veu
I os suplico que em presteu
Un sol moment d’atenció.
Vaig a explicar-vos l’ús
Que haveu de fer tots, ho sentiu?
Mes, ¡Silenci! Ni tossiu
Veieu? Ja ningú no tus.
Ja podria dir-ne dos
El més tonto concurrent
Que el Nicasi en un moment
De tots ha curat la tos”.

El governador civil va prohibir les arengues un temps després, i el senyor Nicasi va deixar de fer espectacles públics. Això si, molts deien, durant anys, que l’aigua que venia en grans gerres, els havia guarit d’antics mals.

Tot i que el van empresonar, alguns dels seus seguidors van edificar un edifici amb capella i tot on s’hi va instal•lar un centre espiritista. Això esdevenia al carrer Miquel Àngel, antic carrer de Sant Josep. Era el casalot de Cal Nicasi.

1 comentari:

  1. Ja en vaig parlar més en el seu moment crec que l'any passat o alguna cosa així... De fet, sembla que la gent li pagava el bitllet per al seu viatge.
    De fet, és una història interessant... la d'aquest curander.

    ResponElimina